home page





Un gir decisiu

La investigació més dura del famosíssim comissari sicilià, Salvo Montalbano, comença amb un cadàver anònim pescat per casualitat en alta mar. Se'l troba Montalbano mentre neda, trist i deprimit, després d'una nit d'insomni. Fets recents de suposada corrupció política i la dura repressió policíaca a Gènova, que ha acabat amb un mort, fan que se senti profundament traït i que estigui considerant, molt seriosament, dimitir del seu càrrec. I el cadàver anònim, destinat a ser arxivat com un ofegat més sense identificar, acaba de fer-lo sentir més crític i escèptic que mai. És en aquest moment tan difícil que el comissari es veu immers en una obscura indagació, tot un repte que el portarà a investigar les xarxes mafioses que trafiquen amb els immigrants clandestins i a descobrir els enormes interessos econòmics que s'amaguen darrere.




Andrea Camilleri: "Montalbano està molt desil·lusionat amb la Itàlia actual"

La immigració il·legal, el tràfic de persones, la Itàlia de Berlusconi i el microcosmos sicilià són el rerefons de la nova novel·la de Camilleri, 'Virada de boia' (Edicions 62), un llibre més polític que els anteriors en què Montalbano continua "sent coherent amb si mateix".

T.G. 'Il giro di boa' surt en català. ¿Com retrobaran els lectors catalans el comissari Montalbano?

A.C. Aquesta és la novel·la de Montalbano que ha suscitat més reaccions dels meus lectors. Molts l'han trobada molt política i aquest fet ha provocat un debat molt interessant. El llibre té dos punts polítics fonamentals: un és la reacció de Montalbano al comportament de la policia a Gènova durant els aldarulls pel G-8 a Nàpols, que el fa entrar en crisi. El meu personatge, que sempre està pendent del que passa al món, no podia ignorar una cosa així. El segon punt és la famosa llei d'immigració que han fet Umberto Bossi i Gianfranco Fini, una llei que no soluciona res i, a més, produeix danys. Alguns lectors han reaccionant dient-me: "Tu no pots prestar el teu personatge a les teves idees polítiques". Fins i tot un lector em va dir: "Has creat un personatge que s'ha convertit en un personatge de tots i ja no et pertany". Però no tots pensen el mateix.

T.G. A diferència d'altres personatges de novel·la negra, com ara Maigret, el seu Montalbano evoluciona i en aquest llibre sembla més desil·lusionat i escèptic que altres vegades.

A.C. Jo sempre he dit que vaig néixer d'una costella de Maigret, un personatge que, certament, no evoluciona. En els llibres passa l'ocupació d'Alemanya, la França de Vichy, i el personatge segueix immòbil. Jo que adoro Maigret per la versemblança de les seves investigacions, deixa de ser versemblant en el moment en què ja no participa en la història, ni tan sols com a ciutadà del seu país.

T.G. En canvi, Montalbano participa i opina sobre la realitat d'aquesta Itàlia de Berlusconi.

A.C. És inevitable. Encara que ell no pot opinar, perquè és un personatge institucional, és un home de centreesquerra i, esclar, està molt desil·lusionat amb l'Itàlia actual, és normal.

T.G. La història de 'Virada de boia' transcorre amb el rerefons de la immigració clandestina, un problema que omple pàgines de diaris.

A.C. Sí, crec que és un dels problemes futurs del món i sobretot d'Europa, i afrontar-lo de manera tan poc considerada com fan els governs és un gran error. La cosa que més m'agrada de l'Europa actual és la sensació que tinc, amb 80 anys, de saber que no ens farem mai més la guerra. I ara, en canvi, la immigració es perfila com el nostre problema més gran, i és absurd que el vulguin afrontar els països de forma separada. Aquest fenomen no s'atura posant filats espinosos.

T.G. Sicília, com sempre, té un rol fonamental en aquest llibre, però com a novetat es presenta també com a porta d'Europa.

A.C. Sicília i els sicilians estan vivint aquest fenomen amb una acceptació pragmàtica, amb una no-hostilitat davant dels que arriben. Potser perquè a Sicília som com els elefants i tenim molta memòria, ens recordem del nostre passat. Els sicilians van marxar a tot arreu, des dels Estats Units fins a Alemanya, i encara avui en dia segueixen marxant.

T.G. Vostè usa la novel·la policíaca per qüestionar-se moltes coses de la nostra realitat i per descriure problemes socials.

A.C. Sí, de professió faig de contrabandista. La bellesa de l'evolució de la novel·la políciaca mediterrània és que descriu la realitat social dels llocs de què parla, en molts casos molt més profundament que qualsevol tractat de sociologia.

T.G. El mes d'octubre passat va morir Manuel Vázquez Montalbán, que havia inspirat el nom del seu personatge; ell, però, deia que no es mereixia aquest honor.

A.C. La meva gratitud per Vázquez Montalbán va néixer de la lectura d'una novel·la seva, El pianista, que no és de Pepe Carvalho. Jo aleshores acabava d'escriure Il birraio di Prerston, però em semblava horrible, perquè no aconseguia organitzar-ne l'estructura. No sabia què fer. En aquell moment em va arribar a les mans El pianista i vaig veure que el temps narratiu estava completament alterat i em va obrir un horitzó enorme. Com que escrivia també la meva primera novel·la policíaca, vaig decidir anomenar Montalbano el personatge principal per dos motius: perquè és un cognom molt difós a Sicília i per fer un homenatge a Vázquez Montalbán.

T.G. Vázquez Montalbán deia també que els seus llibres no són fàcils i necessiten un lector culte. Com s'ho explica aleshores?

A.C. Honestament, no sé com són els meus llibres, però potser el motiu de l'èxit és que amb les novel·les del comissari Montalbano he intentat mantenir sempre un personatge coherent amb si mateix, canviant, esclar, l'escenari en què investiga, però no l'he deixat mai caure en una investigació tradicional. S'ha trobat amb casos que van des del tràfic d'òrgans fins a la immigració clandestina, investigacions sobre fenòmens totalment contemporanis i potser aquest és el secret.

T.G. ¿Montalbano seguirà investigant després de 'Virada de boia'?

A.C. Sí, de fet, el 2004 serà l'any de Montalbano, perquè publico dos llibres nous. Mondadori traurà el 9 d'abril La prima indagine di Montalbano, tres contes llargs sobre el comissari. I a l'octubre sortirà La pazienza del ragno, amb Sellerio, que comença just en el moment en què acaba Virada de boia. En aquest cas, les conclusions a què arribarà Montalbano faran irritar encara més els lector que s'han irritat amb Virada de boia per les implicacions polítiques. No hi ha morts ni investigacions. Tot gira al voltant del càstig d'un individu que s'ha aprofitat de tot i de tothom i ho ha exprimit fins al límit per arribar al poder.

T.G. ¿Com és que, vivint a Roma des del 1949, continua escrivint sobre Sicília?

A.C. Avui en dia és fàcil ambientar una novel·la a Nova York o a Moscú, perquè hi ha unes guies fantàstiques amb tota la informació sobre aquelles ciutats, però el problema és saber com pensen i com actuen els seus habitants. Jo crec que ho entenc gairebé tot dels sicilians, en el 99% dels casos m'equivoco, però amb l'1% en què l'encerto ja en tinc prou per escriure els meus llibres.

T.G. Sicília per a molts encara és sinònim de Màfia. És un binomi real?

A.C. És ben real, és tristíssim i abans que res és una forma de comportament. És com una mena de càncer que es menja un país. Jo parlo poc de la Màfia, però en els meus llibres hi és sempre, com un rumor de fons. I no vull parlar-ne gaire perquè no vull novel·lar una realitat tan dura. No vull donar el títol d'heroi en les meves novel·les a personatges que només es mereixen trobar els seus noms escrits en els arxius de la policia.

Thaïs Gutiérrez



Last modified Saturday, July, 16, 2011